El programa Prezi

A l'assignatura de GTIC, en Jordi Simón, ens va explicar que era el Prezi. Aquest, és un concepte revolucionari per fer presentacions. És visualment impactant, interactiu, i sobretot, no es basa en una sequència lineal com el Power Point o similars, sino que es basa en les idees i en la interconexió que hi ha entre elles.

Tal i com diu Vikipèdia:

Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

Un gestor de continguts de TED diu que d'aquest sistema el següent: “Prezi està contribuint a la reivenció de l'art de les presentacions. Adéu al pensament unidimensional. Benvinguts al poder de la interconexió, la flexibilitat i la sorpresa de lo inesperat".

Tot i això, s'ha de dir que Prezi és col·laboratiu, és a dir, que pot haver varis usuaris treballant de forma simultània sobre una mateixa presentació. És necessari afegir que existeixen diferents versions: la gratuïta d'us personal, la gratuïta d'àmbit educatiu i unes altres tres de pagament, amb diferents quotes anuals i avantatges.

Per començar a utilitzar aquest programa, en Jordi ens va proposar fer un Prezi sobre la família, i cadascú va fer-lo a la seva manera. Per mi la família és un equip, un equip que s'ajuda , s'estima i es recolça per tirar endavant.

Jo en el meu Prezi he volgut posar el que per mi i  per aquest grup de persones és la família.

Personalment considero que és una bona eina per treballar i per fer presentacions en exposicions orals d'una manera entenedora i eficaç.

Espero que us agradi.

Descripció de la Carla Oliva

Fa dues setmanes, a la classe de COED, la Rosa Soler ens va demanar que féssim una descripció de qualsevol persona i una foto seva amb un peu de pàgina que tingués relació amb ella. 

Avui, hem exposat totes les fotografies als companys fent que la classe fos com una exposició. Cadascú ha sortit davant de l'aula i a explicat el procés de la imatge. 

Quan ja quedaven pocs minuts per acabar la classe, he mostrat als meus companys el vídeo que havia fet per descriure a la Carla apart de la descripció i la fotografia. 

Aquí us el deixo, espero que us agradi. 

Aquí us deixo la imatge que he utilitzat per aquest exercisi:

 

                                                   Fotografia: Feta per l'Aran Soler

Aquesta fotografia la vaig fer a casa meva un dissabte al matí que vam quedar per realitzar aquest treball. Vaig fer diferents fotografies des de dues perspectives: en primer lloc una fotografia on només es veia el seu somriure i en segon lloc on es veia tota la seva cara. Finalment vaig decidir agafar aquesta perquè era més agradable, surt més maca i tan a ella com a mi ens agradava més aquesta.

Penso que és una activitat diferent a les que hem fet a classe durant el temps que portem a la universitat, és divertida, i tot i que sembli una banalitat fer una fotografia, el fet d 'enfocar i que et surti bé una imatge porta temps i has de tenir sobretot interès perque et surti una bona fotografia (mirar l'angle, la llum, el que vols enfocar, que vols transmetre, etc).

El camí dels records.

Ja fa més de tres semanes, la Roser Rahola ens va proposar un treball sobre el Land Art i l'Art Conceptual. Primer ens va posar un vídeo per agafar idees i després per grups de tres vem començar a crear la nostra història.

El nostre grup, la Carla Oliva, l'Adrià Soriano i jo, el tema de la nostra obra, anomenada era la perduració dels records d'una persona molt especial, l'àvia. Els nèts, fan un recorregut per tots aquells espais que els hi recordava a ella amb el símbol de la rosa. Apart d'aquesta, també podem veure altres simbols que els hi recorden a l'àvia com l'estrella del final del vídeo, les fulles, les petxines i la sorra tant del parc com de la platja.

Vem passar moments tan divertits com més tranquils alhora de la gravació, però tot s'ha de dir, que ens ho vem passar molt bé.

Tant la Carla, l'Adrià i jo creiem que va ser una experiència molt gratificant tant alhora de fer el treball com el vídeo.

Ahir, va ser el dia que vem haver de exposar el nostre treball davant de tota la classe, i ens va agradar molt ensenyar el que havíem fet durant feia bastant temps.

Espero que us agradi.

La veu

Que és la veu?

Tal i com diu Vikipèdia:

La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica.

http://www.espaiveu.com/web/veu_intro.php

A la classe de COED, vam fer un exercisi en el que ens vam posar de peu i vam haver de dir la frase: "Un petit canvi en el cos fa canviar la veu". Quan ho deiem, depèn de la postura que teniem, s'ens escoltava d'una manera o d'una altra. La Rosa el que ens volia mostrar era que si et poses en una postura correcta, és a dir, l'esquena recta i el cap mirant endavant, la veu s'escolta molt millor. Em va semblar molt interessant fer aquest exercisi i poder aprendre-ho.

La poesia

Avui a la classe de COED, amb la Rosa Soler hem treballat el que és la poesia. Ens ha preguntat que era per nosaltres, i amb un petit dibuix l'hem hagut de representar.

He hagut de pensar el que era per mi aquesta paraula, pero he començat a dibuixar i poc a poc he pogut representar el que per mi és poesia.

He descobert que aquesta paraula està envoltada de sensacions, sentiments (soledat, amor, tristesa, etc.) i valors. Després d' haver fet aquest dibuix, l'hem hagut d'ensenyar a tota la classe.

Finalment i per acabar la classe, la Rosa ens ha recordat que en el mes de desembre haurem de recitar un poema que ens cridi l'atenció i que ens agradi. 

Aquí us deixo el dibuix que jo he fet per representar el que és per mi poesia:

Fotografia feta per l'Aran Soler

Penso que ha estat un exercisi en el que hem hagut de pensar força, ja que a mi almenys, mai m'havien preguntat de manera tan directa que és la poesia i penso que a una gran majoria de la classe tampoc. M'han sortit sobretot sensacions que transmeten molta tranquil·litat i calma.

Digue's de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

A la classe de COED, hem treballat l'estructura que ha de tenir un discurs. La podem dividir en tres parts:

• Introducció: En què es presenten el tema i els objectius i on utilitzem un 5-10% del temps i tenim 100% d'atenció per part del públic.
• Desenvolupament: Transmetem les informacions en un ordre lògic i on utilitzem un 80% del temps. L'atenció acostuma a ser baixa però l'orador ha de captar al públic.
• Conclusió: En què es fa una síntesi final i es tanca el discurs, és on diem la última idea i on utilitzem un 10% del temps i tenim el 90% d'atenció.

Per aprofundir més sobre el tema:

Introducció

• En el públic capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Les fòrmules introductòries són aquestes:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques, ja que no connecta amb les emocions del públic.
• Preguntes: una manera d'anticipar-se als motius de perquè estan presents els assistents.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, és a dir, poses en boca teva allò que pot pensar el públic.
• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular... com més extremada sigui més èxit tindràs.
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Desenvolupament

Primer s'ha de seleccionar les idees que es vol parlar en un discurs. Un dels aspectes més importants és convencer al públic d'allò que l'orador està explicant.

Conclusió

Les funcions bàsiques del discurs són:

• Tancar el discurs.
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

És molt important tenir en compte tots aquest punts que he posat anteriorment perque penso que et serveixen per fer qualsevol exposició i s'haurien d'aplicar ja que són elements fonamentals per fer un bon discurs. M'ha semblat molt interessant parlar d'aquest tema ja que em pot servir més endavant.

El joc de la Castanyera i les figures humanes.

Avui, a la classe d'Educació Física, amb la Dolors Ribalta hem fet jocs relacionats amb la castanyera. Primer ens ha ensenyat un vídeo d'uns alumnes de la seva escola i després hem posat en pràctica un joc de la castanyera.

Primer hem posat cons i la Dolors ha posat en alguns cons preguntes. Seguidament ens hem agrupat en 4 o 5 grups i haviem de anar a per els cons i memoritzar la resposta i després dir-la als teus companys del grup.

Després hem fet figures humanes i per acabar ens hem fet massatges entre nosaltres.

Aquí us mostro una de les fotografies que ens hem fet el nostre grup:

Noelia Montero, Ainoa Sarroca, Meritxell Rodríguez,
Marina Vives, Aran Soler i Sílvia Ricart.

Qui ets tu?

A l'assignatura de COED, la Rosa Soler ens ha ensenyat a través d'exemples, diverses maneres de descriure una persona.

Penso que quan ens demanen que hem de descriure una persona sempre ho fem de la mateixa manera, és a dir, fent una petita descripció dient el que li agrada més i menys, com és ella i el seu físic. Avui hem pogut veure uns quants exemples i la veritat és que eren molt originals i divertits.

Alguns exemples són:

Cançons

El gripau blau - Ara va de bo

Jenifer - Els catarres

Poesia

Si parlo dels teus ulls - Miquel, Martí i Pol

Novel·la

Els homes que no estimaven a les dones - Stieg Larsson

Assaig

Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara

Conte

Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix

Vídeo

Spot Estrella Damm Formentera 2009 (Summercat)

La pròxima classe, haurem de fer una descripció d'una persona, i ho podem fer com volguem, creatiu i original. En aquesta descripció que haurem de fer per la setmana que bé, haurem d'intetar fer una descripció d'aquella persona que coneixes en solament un mes i descriure el que has pogut veure en tan poc temps.

Jugant com nens petits.

Durant la setmana anterior i aquesta, hem pogut experimentar com de bé s'ho passen els nens i nenes a les aules jugant amb els colors i el fang. Les dues activitats han sigut realitzades a l'aula de Plàstica amb la professora Roser Rahola. 

El dia que vem fer servir els gots amb colors diferents, vem poder veure la saturació, la barreja dels colors primaris i mil coses més en relació amb els colors. 

I el dia que vem jugar amb el fang, tota la classe ens ho vem passar d'allò més bé! Jugàvem, reiem, ens pintavem els uns amb els altres, feiem aquelles coses que fan els nens i nenes d'infantil, però alhora apreniem les textures dels diferents tipus de fang. Després amb un tros de fang que ens va donar la Roser, vem fer una obra plàstica amb animals, troncs i plantes, i després haviem d'explicar a la classe quina era l'història d'allò que haviem fet. 

Aquí us puc mostrar els diferents gots de colors i el bol de fang de diferents textures: 

 

La descripció i interpretació d'una imatge.

Avui a l'assignatura de seminari, he presentat la meva imatge i he hagut de fer una descripció i interpretació d'aquesta.

Abans d'escollir la elegida, vaig agafar quatre fotografies que m'interessaven i després em vaig decantar per la que avui he presentat, que és La nena Afgana, Sharbat Gula.

Les tres imatges que per mi són molt interessants són les seguents:

Vaig escollir aquestes tres fotografies perque hem mostren sentiments molt semblants com l'estima, la felicitat i l'amor.

Finalment, vaig decidir interpretar davant dels meus companys de seminari La nena Afgana ja que hi podia extreure més informació i em semblava de més interès.

El primer que he fet avui és mostrar aquestes dues imatges, que és la mateixa nena de petita i de gran i després he explicat el que us posaré a continuació, espero que us sigui d'interès.

          

En aquesta fotografia, es pot veure que aquesta nena afgana, la Sharbat Gula no ho està passant be. Darrere d’aquests ulls verds, impactants, amb la seva pell morena, es mostra tristesa, por, inseguretat i una vida terrible.

Els ulls verds en contrast amb la pell morena criden l’atenció, així com la profunditat de la mirada que no passa desapercebuda. El color del mocador del cap, vermell, dona lluminositat i força a la fotografia. És curiós que s’entreveu una vida fosca, però la fotografia és molt colorida. La nena sembla amb més maduresa que la que hauria de tenir, potser per la vida que ha hagut de passar, i això es veu en el seu rictus i en la seva mirada.

Les emocions que em venen al observar la imatge són de tristesa i de dubte pel que fa al futur d’aquesta noia. Penso si encara serà viva i si li ha tocat viure una vida molt diferent de la meva.

Penso que la intenció de la imatge és precisament provocar aquest sentiment de tristesa, ja que la maduresa i pena que transmeten els seus ulls, mirant directament als culpables de la seva situació, desafien a qui hauríem de fer alguna cosa perquè no hi haguessin noies que passessin pel que passa la Sharbat. Em fa pensar, que podria fer jo per ajudar-la.

Sharbat Gula és una dona afgana de l'ètnia pashtun que es va veure obligada a fugir de l'Afganistan cap el Pakistan a un camp de refugiats on va ser fotografiada per Steve McCurry de la National Geographic. La imatge es va fer famosa quan va ser publicada a la portada de la revista el juny de 1985.

Sharbat va ser fotografiada quan tenia 12 anys pel fotògraf Steve McCurry, el juny de 1984. Va ser al campament de refugiats Nasir Bagh de Pakistan durant la Guerra de l'Afganistan (1978-1992). La seva foto va ser publicada a la portada de National Geographic el juny de 1985 i, a causa del seu expressiu rostre d'ulls verds, la portada es va convertir en una de les més famoses de la revista.

L'abril de 2002 Sharbat Gula va ser de nou fotografiada però aquesta vegada la imatge canviava, els seus ulls no tenien aquella brillantor tan especial i el seu cabell negre no s'apreciava a través del burka, una vida captada en dues instantànies.

El mateix home que la va fotografiar, Steve McCurry, la va trobar de manera poc comuna, ja que no tornava a veure's amb gairebé cap persona fotografiada, després de disset anys. El fotògraf va realitzar nombrosos viatges a la zona fins que, el gener de 2002, va trobar la nena convertida en una dona de trenta anys i va poder saber el seu nom. Sharbat Gula viu en un llogarret remot de l'Afganistan, és una dona tradicional pashtún, casada i mare de tres filles més una quarta que va morir quan era petita. El seu marit, amb qui es va casar als tretze anys, poc després de la seva famosa fotografia, es diu Rahmat Gul i les seves tres filles Robina, Zahida i Alia. Sharbat va tornar a l'Afganistan el 1992. Ningú no l'havia tornat a fotografiar fins que es va retrobar amb McCurry i no sabia que la seva cara s'havia fet famosa.

La societat que publica la revista va crear en el seu honor una organització caritativa anomenada Afghan Girls Fund, que ajudava al desenvolupament i creació d'oportunitats

educatives per a les nenes i dones afganeses. El 2008, aquest projecte va créixer per ajudar també nens i va passar a dir-se Afghan Children's Fund.

Dades i noms extret de wikipedia.

El bloc dels nens i nenes de la cuca fera

Avui en dia, hi ha un munt de blocs a internet i cadascun és d'un tema diferent. A l'assignatura de GTIC, en Jordi Simón, ens ha proposat analitzar un bloc d'educació infantil. 

He escollit "El bloc dels nens i nenes de la cuca fera", un bloc en que les mestres van penjant fotografies i videos dels nens i texts en el que expliquen que s'ha fet aquell dia. Els nens i nenes també aporten comentaris i entre tots escolleixen les imatges que volen posar en el bloc i el seu respectiu text. 

Considero que fer un bloc en una escola és molt interessant ja que tan els alumnes com els pares poden veure el que s'ha fet a classe o en una activitat (com excursió) i és una manera d'ensenyar als pares el que ha fet el seu fill/a i fer-los participar. 

Té una doble funció, ja que serveix tan per donar i rebre informació, com per anar introduïnt als nens en les noves tecnologies com a mitjà de comunicació, fent que s'acostumin a aportar informació mitjançant les noves tecnologies. 

Tanmateix, el fet de que els mestres presentin la feina que fan amb els nens pot portar que altres professionals també puguin agafar idees i desprès aplicar-les a les seves aules. Compartir informació sempre ens fa créixer com a professionals. 

Aquí us deixo la web del blog, espero que us agradi. 

                                          http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/

La composició del text

Avui a la classe de COED, hem fet l'entrega de l'esquema de la composició del text.

Quines són les tres etapes per fer un text?

1. Planificació. Planificar és reflexionar. És el procès d'elaboració d'un text.
2. La composició. Transformar els plans i les idees en llenguatge escrit.
3. Revisió. És avaluar el que hem escrit.

Ara us explicaré en que consisteix cada una d'aquestes parts:

1. La planificació

• Anàlisi de la situació comunicativa -  A qui vull escriure? (tipus de destinatari)

La identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos, com sobretot:

• El grau de formalitat
• La fòrmula de tractament
• El genère
• La varietat dialectal

1.1.2 Sobre què vull escriure? (el tema)

1.1.3 Per què vull escriure? (objectius)

Hi ha diferents tipus de textos:

• Funció narrativa
• Funció descriptiva
• Funció explicativa
• Funció persuasiva

1.1.4 Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc.)

1.2  Recollida de la informació

• Pluja d'idees
• Documentació
• Prendre apunts

1.3 Selecció i ordenació de la informació

• Selecció de les idees
• Ordenació de les idees
• Tècniques d'Agrupació

2. La composició

2.1 Estructura del text

• El paràgraf
• Els connectors
• La puntuació

2.2 L'estil

• Adequació
• Claredat
• Precisió
• Concisió
• Variació

3. La revisió

3.1 Revisió de continguts

3.2 Revisió gramatical i de convencions

Aquest és l'esquema que vaig fer:

Tots aquests punts em serveixen per tots els textos que escrigui d'avui en endavant. Per escriure molt millor i seguint una pauta que em pugui ajudar a escriure bé. Penso que són útils per estructura bé un escrit i es podrien aplicar sempre.

Sir Ken Robinson

Avui, hem vist el vídeo de Sir Ken Robinson: "Las escuelas matan la creatividad", una persona que considero que és un comunicador eficaç per la manera de com comunica, l'humor que desperta al públic, manera com s'expressa i els recursos que utilitza.

Aquí us mostro el vídeo per que el pogueu disfrutar:

Hem estat debatint a classe sobre Ken Robinson, dient si era un bon comunicador o no. Les conclusions que hem extret quan hem estat parlant que havia de tenir un bon comunicador han estat les següents:

· S'ha de tenir un discurs estructurat gràcies a un guió que s'ha treballat previament.

· Fluïdesa a l'hora de parlar.

· Tenir sentit del humor (ell esriu d'ell mateix posant exemples de la seva vida).

· Fa servir l'humor per captar l'atenció del públic.

· Utilitzar molt els exemples perque el públic entengui millor el que volem expressar.

· L'expressió corporal és molt important per fer un discurs i ha d'acompanyar el discurs oral fent-lo més potent.

· S'ha de tenir un gran coneixement o almenys haver-te informat previament sobre el tema que has de parlar en un discurs.

· Utilitzar amb el públic el feed-back.

Després d'haver treballat força a la classe quins trets ha de tenir un bon comunicador, penso que és molt important seguir tots els passos ja que per fer un discurs que agradi als demés una de les principals característiques que has de tenir és humor per captar rapidament l'atenció del públic i sobretot ser espontani amb tot allò que dius. La persona que fa un discurs ha d'intentar sempre no avorrir al públic i per tant ha de buscar temes que siguin entretinguts i gens feixucs.

Trets característics de la llengua oral formal

A la classe de COED hem treballat els trets característics de la llengua oral formal.

Els trets característiques de la llengua oral formal són:

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: Perquè s'ha d'aprendre degut a que en un principi només sabem parlar col·loquialment amb les persones de l'entorn. L'escola ha de ser l'entorn on hem d'aprendre la llengua oral perfeccionant-la i fent-nos cada cop més persuassius.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: El llenguatge oral té diferència entre el guió escrit, però a l'hora de fer la presentació, el guió es fa sobre la marxa.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'espai entre els interlocutors es el mateix (oral). En la comunicació escrita, l'espai entre els interlocutors no és el mateix.

Trets textuals

• Formal i generalment monologada: Es segueix les convecions socials. Acostuma a haver un sol interlocutor i diferents ollents. Expliquen i exposen però no dialoguen. El registre si és formal s'allunya del col·loquial.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Sempre acaba havent un grau d'espontanietat.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La llengua oral formal és repetitiva de la idea de que es vol transmetre.

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: És un pont entre el llenguatge no verbal (l'entonació, etc.) i els llenguatges suprasegmentals (ritme com el jazz, hip-hop, etc.)
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: Elements díctics: Són elements que canvien segons l'espai. Ex: això, allò, etc. Interrogacions, exclamacions, interjeccions: Sortir de la monotonia. Per aconseguir l'atenció del públic és fa servir interrogacions, etc.
• Correció normativa i ús de la varietat estàndard: Hi ha cinc nivells de la llengua: fonètic, semàntic, morfològic, pragmàtic i sintàctic. 

Com a futurs mestres, la llengua l'hem de dominar a la perfecció i des de l'assignatura de COED estem estudiant mètodes per millorar-la. No tan sols això, sinò que la llengua és imprescindible per comunicar-nos i és fonamental per la nostre societat.

"Vídeo y Educación" d'en Joan Ferrés

A la classe de GTIC, hem pogut llegir el primer capítol del llibre "Vídeo y Educación" d'en Joan Ferrés.

Aquest llibre tracta de la importància del procés d'ensenyament i d'aprenetatge. També parla de les modalitats que podem trobar del vídeo i d'algunes característiques. Dóna alguns consells per la utilització del vídeo. També ensenya a realitzar correctament un programa didàctic i mostra pautes metodològiques a seguir en el moment de la realització del vídeo didàctic.

En aquesta lectura parla sobre els dos hemisferis que cada persona té en el cervell. L'hemisferi esquerra controla la part dreta del cos i controla algunes funcions com la lectura, l'escriptura, el càlcul, etc. És l'hemisferi racional i amb més sensibilitat visible. Per una altra banda, hi ha l'hemisferi dret, que controla la part esquerra del cos. Aquest, controla les funcions com el reconeixement dels rostres, la distinció i el record de les formes. És l'hemisferi amb més sensibilitat acústica. I és considera l'hemisferi sencundari. Després de 2400 anys, es torna a adquirir el predomini de l'hemisferi dret.

Personalment em va agradar molt  llegir aquest capítol del llibre, i tot i que només hagi llegit una petita part del llibre, considero que el tema és interessant i el recomano a tots aquells que no hagueu tingut la oportunitat de llegir-vos-el.

Gràcies i espero que us sigui del vostre interès!

Comunicació Audiovisual i Digital

A la classe de COED, la Rosa Soler ens ha fet un experiment. Ella ha dit una paraula a tot el grup classe i després ens ha preguntat què pensavem quan ella deia aquella paraula, i la veritat és que cadascú pensava una cosa diferent.

Aquí us deixo la web d'un vídeo de la "Comunicació Audiovisual i Digital" on surt Guillermo Orozco:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24198

Quan vam acabar de veure el vídeo vam dir les idees més principals d'aquest:

· La importància de les noves tecnologies a casa. Actualment els nens i nenes s'estan moltes hores davant de la televisió  o del ordinador, i això només ho podran aturar els pares.

· Les tecnologies són insuficientment aprofitades, ja que no extraiem les ventatges de la nova tecnologia adequadament.

· Els mitjans audiovisuals influeixen molt en l'educació.

Avui en dia, tots ens movem per la nova tecnologia i per tant hem de fer un bon ús i utilitzar-la adequadament. Ben utilitzades les noves tecnologies poden ser molr profitoses per ampliar coneixements, fer pràctiques d'alguns conceptes o interrelacionar amb altres professionals. El que és totalment negatiu és passar-se moltes hores davant el televisor o l'ordinador fent activitats poc fructíferes i constructives. Com a mestres hem de saber trobar activitats en les que puguem utilitzar les TIC com a recolzament a la nostra docència.

Articles de lectura fet comunicatiu

A la classe de COED, hem llegit i explicat una sèrie de textos per tal de seguir treballant la importància de com s'ha de parlar. Hi ha sis textos diferents i en grups de quatre persones n'havien de portar un llegit i resumit. Després, cada grup havia de sortir a explicar allò que havia resumit i així també practicàvem l'exposició oral.

Aquí us deixo un petit resum de cada un d'ells:

Un tramvia anomenat text:

Aquest text parla sobre la importància de la comunicació escrita. També sobre les diferents parts d'aquesta comunicació: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context. La diferència entre el text, que és el que s'escriu literalment, i el missatge, que és el que es vol transmetre. Dóna èmfasi a què una mala comunicació pot produir malentesos. En aquest article apareixen molts exemples que expliquen millor allò que es vol dir.

Una imatge no val més que mil paraules:

Aquest article parla sobre la importància que tenen les imatges i el llenguatge oral i escrit en diferents contextos i situacions. Per una banda, les imatges permeten una visualització ràpida i els textos en canvi no. I per una altre banda,  el llenguatge oral i escrit pren mes importància en situacions en les que hem d'expressar un conjunt d'accions, condicions, paraules abstractes, etc.

Fer silenci:

Aquest article ens vol dir que fer silenci no és només callar i no parlar, sinó que és també callar interiorment, així s'evita la dispersió. Si escoltem i fem silenci hi haurà més bona comunicació. Si es parla millor, hi haurà més respecte. Per tant, per escoltar cal fer silenci, és a dir, posar la ment en blanc.

Escoltar i sentir:

En aquest text parla sobre la importància de saber diferenciar els dos conceptes.  Per ensenyar a escoltar, l'alumne apren de nosaltres, per tant cal escoltar a l'infant. A més ens ensenya que quan el nen ens pregunti alguna cosa, no li hem de donar la resposta directament, sino que l'hem d'ensenyar a trobar-la.

El regal de la comunicació:

Aquest article explica que com més informació tenim, més independents som, però més incerteses tenim. Cal un equilibri entre les noves tecnologies i el que teniem abans (llenguatge tradicional: veu, silenci...). La comunicació no ha de dependre de les noves tecnologies.

La gramàtica del silenci:

Aquest article va ser el que jo vaig haver d'exposar. El més important que diu és que la comunicació verbal es molt important però tambe cal tenir present la no verbal. Per una banda diu que els gestos i les expressions fan que entenguem millor allò que ens volen dir. I que la comunicació no verbal és la posició del cos, mirada, gestos, veu, etc.

Aprendre i créixer:

La lectura té una gran importància en la vida quotidiana ja que ens permet créixer. Explica la història d'un nen que té por de créixer i no vol aprendre a llegir. Quan aprèn va corrents a dir-li a la professora i li diu que ha crescut de cop.

Penso que fent aquesta activitat ens ha ajudat a fer una comprensió lectora, hem practicat les exposicions orals quan explicavem el nostre article als nostres companys i a més a més hem hagut de treballar amb equip per donar les nostres opinions sobre el text i veure si les diferents opinions de tots 4 components del grup.

L'edició d'un vídeo al youtube

Saber editar un video és una habilitat molt important per ser mestre. A l'assignatura de GTIC ens han fet fer de manera individual o amb parelles un vídeo i després editar-lo al youtube. 

Primer, vem gravar les diferents escenes del vídeo tot explicant el retrobament de dues amigues que van a la mateixa universitat però fan carreres i cursos diferents. Després les vem pujar una a una en aquest programa i seguidament, les vem ajuntar tot creant una història. Quan ja ho vem tenir al youtube, només ens va faltar editar, posar la música adequada i posar un títol. 

Espero que us agradi!

Competència Comunicativa

A la classe de COED, la Rosa Soler ens ha parlat sobre la competència comunicativa.

Tal i com diu Viquipèdia:

La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges.

Els components de la competència comunicativa són quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (oral i escrit) i s'ocupa de: el nivell fonològic (fonema i so), el nivell morfològic (ex. les llengües romàniques, el nivell sintàctic (el sol es pon cada dia: això pot canviar, la manera com s'escriu)  i el nivell lèxic i semàntic. És un nivell essencial però no l'únic que hem de tenir en compte.
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de: la situació dels participants, els propòsit de la interacció i les normes i convencions de la interacció.
• Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de: la cohesió de la forma i la coherència en el significant. 
• Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per: compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.

La Rosa, ens ha ensenyat un vídeo del curriculum d'una noia en el que tan sols explica com es ella a travès de paraules.

Aquí us deixo el vídeo:

Personalment penso que és un vídeo que està molt ben treballat, ja que explica les característiques personals d'aquesta noia, amb la finalitat de mostrar el seu currículum de una forma original i entenedora.  Per una banda mostra les seves habilitats i posteriorment fa una presentació del que pensa ella que és la educació. Posteriorment mostra els seus reptes i el que pot aportar en la feina. La forma d'exposar-ho és molt creativa i diferent, amb la qual cosa capta l'atenció de qui ho està mirant. A més toca l'emocionalitat per la qual cosa engresca i sensibilitza.

Un bon comunicador

Ahir, a l'assignatura de COED, la Rosa Soler ens va fer escriure en un full qui era per nosaltres un bon comunicador i perquè.

Jo vaig escollir en Pep Guardiola ja que penso que és un bon comunicador perque explica amb tranquil·litat i serenitat els seus arguments, uilitza altres metodologies per expressar-se com una comunicació no verbal coherent, al mateix temps que és directe i molt clar en les seves explicacions. A més a més domina moltes llengües, per la qual cosa pot ser un bon comunicador amb diferents registres.

Una de les coses importants que es va dir a classe és que ser un bon comunicador no és una ciència quantitativa sinó qualitativa.

Més endavant, la Rosa ens va dir que poc a poc aniriem aprenent els requisits que ha de tenir un bon comunicador, i que a finals del semestre hauriem de fer un treball sobre aquests requisits.

Em va semblar una classe molt interessant ja que vam poder veure molts comunicadors, uns més bons que d'altres (i segons el criteri de cadascú) i els vàrem poder analitzar exhaustivament.

Per vosaltres, qui és un bon comunicador i per què?

La llengua i el llenguatge

A la classe de COED, hem parlar sobre el que és la llengua i el llenguatge.

La Rosa Soler, al principi de la classe ens ha fet dues preguntes de les quals hi havia una gran majoria que creien que era el mateix, i ella mateixa ens ha fet treure de dubtes. Les preguntes eren les següents: Què és la llengua? Què és el llenguatge?

Les llengües són autèntics monuments de la naturalesa. Són un sistema de signes orals (reflectits en un codi escrit) propi d'una comunitat. Hi ha unes 3.000 llengües al món.

La llengua és un codi que usa una comunitat de parlants. Consta d'una serie d'elements que es combinen d'acord amb unes regles determinades.

Tal com diu la Vikipedia:

La llengua d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

Per ser una llengua ha de tenir un sistema, i està organitzat en diversos nivells, als quals corresponen unitats diferents:

• Pràgmatic: Discurs o text. Ha de tenir un funcionament diferent a les altres i les paraules i frases han de tenir un sentit.
• Semàntic: Oració o paraula. Les paraules i les frases han de tenir un significat.
• Sintàctic: Sintagma. Ha de tenir sintagma nominal i verbal.
• Morfològic: Morfema. Els verbs han de poder conjugar-se.
• Fonètic: Fonema o so. La llengua ha de tenir fonemes o sons propis i diferenciats.

Tal com diu la Vikipèdia:

La llengua d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

http://nuriaupi.blog.cat/2007/11/24/himne-del-ii-congr-s-internacional-de-la-llengua-catalana-jv-foix/

El llenguatge és la capacitat de l'ésser humà per comunicar-se. De fet, és la forma de comunicació més completa que existeix.

Tal i com diu la Vikipèdia:

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

S'ha de dir que el llenguatge és omnipresent, és a dir, és més que un mitjà de comunicació. Els elements més importants per a una definició del llenguatge són:

• El llenguatge i l'organització de l'entorn
• El llenguatge i el pensament
• El llenguatge i la memòria
• El llenguatge i l'autoexpressió

Pel que fa el llenguatge com a facultat humana trobaríem:

• Do universal dels humans
• Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic
• Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir
• Es concreta en una "llengua"

Com explica Noam Chomsky, un americà lingüístic,  en la seva teoria (LAD), mecanismes d'adquisició del llenguatge és el que dedueix la pròpia llengua, el funcionament intern de la llengua. Gràcies al llenguatge, desenvolupem la llengua en que estem en contacte i LAD ens marca el tipus de llengua que podem adquirir. El llenguatge es concreta en la llengua. 

Relacioant amb aquest tema també vam parlar de Vigotzky, un psicòleg cognitiu.

Personalment, m'ha agradat molt com s'ha desenvolupat aquesta classe, ja que en un bon principi no pensava igual que pensava just quan ha acabat la classe, i sé que en aquestes classes poc a poc aniré descobrint coses noves i per tant, aprendré nous continguts, que em seran útils per configurar una base important en la meva carrera.