Avui a la classe de COED, la Carla Oliva i jo, hem recitat el poema davant dels nostres companys. Hem escollit "Dona'm la mà" de Joan Salvat Papasseit perque ens sembla molt bonic i a més a més el vam estudiar a 2n de Batxillerat.
El fet de que ho fèssim dues persones, haviem de estudiar-lo bé, anar al mateix ritme i per tant això portava un treball previ abans de recitar-lo davant de tota la classe.
Vam estar mirant vídeos per mirar com ho recitava l'autor del poema, i un dels vídeos que vam mirar va ser un vídeo en el que canten el poema Joan Salvat Papasseit i Vicente Monera:
Tot seguit, vam agafar la lletra i la vam estudiar poc a poc i amb molta paciència:
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Quan vam sortir davant de la classe a recitar-lo, estavem nervioses, pero ens vam posar amb la postura correcte, ens vam intentar relaxar i poc a poc vam començar a recitar-lo.
Personalment, estic orgullosa d'haver-lo fet ja que ens va sortir molt bé i em va agradar aprendre'l perque considero que és un poema molt bonic, per la seva sonoritat i el seu significat, i a més que em pot servir més endavant per recitar-lo algun dia als meus alumnes.
