dimarts, 29 d’octubre del 2013

Descripció de la Carla Oliva

Fa dues setmanes, a la classe de COED, la Rosa Soler ens va demanar que féssim una descripció de qualsevol persona i una foto seva amb un peu de pàgina que tingués relació amb ella. 

Avui, hem exposat totes les fotografies als companys fent que la classe fos com una exposició. Cadascú ha sortit davant de l'aula i a explicat el procés de la imatge. 

Quan ja quedaven pocs minuts per acabar la classe, he mostrat als meus companys el vídeo que havia fet per descriure a la Carla apart de la descripció i la fotografia. 

Aquí us el deixo, espero que us agradi. 


Aquí us deixo la imatge que he utilitzat per aquest exercisi:


 
                                                   Fotografia: Feta per l'Aran Soler


Aquesta fotografia la vaig fer a casa meva un dissabte al matí que vam quedar per realitzar aquest treball. Vaig fer diferents fotografies des de dues perspectives: en primer lloc una fotografia on només es veia el seu somriure i en segon lloc on es veia tota la seva cara. Finalment vaig decidir agafar aquesta perquè era més agradable, surt més maca i tan a ella com a mi ens agradava més aquesta.

Penso que és una activitat diferent a les que hem fet a classe durant el temps que portem a la universitat, és divertida, i tot i que sembli una banalitat fer una fotografia, el fet d 'enfocar i que et surti bé una imatge porta temps i has de tenir sobretot interès perque et surti una bona fotografia (mirar l'angle, la llum, el que vols enfocar, que vols transmetre, etc).

El camí dels records.

Ja fa més de tres semanes, la Roser Rahola ens va proposar un treball sobre el Land Art i l'Art Conceptual. Primer ens va posar un vídeo per agafar idees i després per grups de tres vem començar a crear la nostra història.

El nostre grup, la Carla Oliva, l'Adrià Soriano i jo, el tema de la nostra obra, anomenada era la perduració dels records d'una persona molt especial, l'àvia. Els nèts, fan un recorregut per tots aquells espais que els hi recordava a ella amb el símbol de la rosa. Apart d'aquesta, també podem veure altres simbols que els hi recorden a l'àvia com l'estrella del final del vídeo, les fulles, les petxines i la sorra tant del parc com de la platja.

Vem passar moments tan divertits com més tranquils alhora de la gravació, però tot s'ha de dir, que ens ho vem passar molt bé.

Tant la Carla, l'Adrià i jo creiem que va ser una experiència molt gratificant tant alhora de fer el treball com el vídeo.

Ahir, va ser el dia que vem haver de exposar el nostre treball davant de tota la classe, i ens va agradar molt ensenyar el que havíem fet durant feia bastant temps.

Espero que us agradi.




divendres, 25 d’octubre del 2013

La veu

Que és la veu?

Tal i com diu Vikipèdia:


La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc. La veu és una capacitat de l'ésser humà que implica a tot el seu cos, en la seva totalitat física i psíquica.

http://www.espaiveu.com/web/veu_intro.php

A la classe de COED, vam fer un exercisi en el que ens vam posar de peu i vam haver de dir la frase: "Un petit canvi en el cos fa canviar la veu". Quan ho deiem, depèn de la postura que teniem, s'ens escoltava d'una manera o d'una altra. La Rosa el que ens volia mostrar era que si et poses en una postura correcta, és a dir, l'esquena recta i el cap mirant endavant, la veu s'escolta molt millor. Em va semblar molt interessant fer aquest exercisi i poder aprendre-ho.

La poesia

Avui a la classe de COED, amb la Rosa Soler hem treballat el que és la poesia. Ens ha preguntat que era per nosaltres, i amb un petit dibuix l'hem hagut de representar.
He hagut de pensar el que era per mi aquesta paraula, pero he començat a dibuixar i poc a poc he pogut representar el que per mi és poesia.

He descobert que aquesta paraula està envoltada de sensacions, sentiments (soledat, amor, tristesa, etc.) i valors. Després d' haver fet aquest dibuix, l'hem hagut d'ensenyar a tota la classe.

Finalment i per acabar la classe, la Rosa ens ha recordat que en el mes de desembre haurem de recitar un poema que ens cridi l'atenció i que ens agradi. 

Aquí us deixo el dibuix que jo he fet per representar el que és per mi poesia:

Fotografia feta per l'Aran Soler

Penso que ha estat un exercisi en el que hem hagut de pensar força, ja que a mi almenys, mai m'havien preguntat de manera tan directa que és la poesia i penso que a una gran majoria de la classe tampoc. M'han sortit sobretot sensacions que transmeten molta tranquil·litat i calma.

Digue's de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

A la classe de COED, hem treballat l'estructura que ha de tenir un discurs. La podem dividir en tres parts:

  • Introducció: En què es presenten el tema i els objectius i on utilitzem un 5-10% del temps i tenim 100% d'atenció per part del públic.
  • Desenvolupament: Transmetem les informacions en un ordre lògic i on utilitzem un 80% del temps. L'atenció acostuma a ser baixa però l'orador ha de captar al públic.
  • Conclusió: En què es fa una síntesi final i es tanca el discurs, és on diem la última idea i on utilitzem un 10% del temps i tenim el 90% d'atenció.
Per aprofundir més sobre el tema:

Introducció

  • En el públic capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
  • En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Les fòrmules introductòries són aquestes:
  • Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques, ja que no connecta amb les emocions del públic.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se als motius de perquè estan presents els assistents.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, és a dir, poses en boca teva allò que pot pensar el públic.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular... com més extremada sigui més èxit tindràs.
  • Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
Desenvolupament

Primer s'ha de seleccionar les idees que es vol parlar en un discurs. Un dels aspectes més importants és convencer al públic d'allò que l'orador està explicant.

Conclusió

Les funcions bàsiques del discurs són:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
  • Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

És molt important tenir en compte tots aquest punts que he posat anteriorment perque penso que et serveixen per fer qualsevol exposició i s'haurien d'aplicar ja que són elements fonamentals per fer un bon discurs. M'ha semblat molt interessant parlar d'aquest tema ja que em pot servir més endavant.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

El joc de la Castanyera i les figures humanes.

Avui, a la classe d'Educació Física, amb la Dolors Ribalta hem fet jocs relacionats amb la castanyera. Primer ens ha ensenyat un vídeo d'uns alumnes de la seva escola i després hem posat en pràctica un joc de la castanyera.

Primer hem posat cons i la Dolors ha posat en alguns cons preguntes. Seguidament ens hem agrupat en 4 o 5 grups i haviem de anar a per els cons i memoritzar la resposta i després dir-la als teus companys del grup.

Després hem fet figures humanes i per acabar ens hem fet massatges entre nosaltres.

Aquí us mostro una de les fotografies que ens hem fet el nostre grup:

Noelia Montero, Ainoa Sarroca, Meritxell Rodríguez,
Marina Vives, Aran Soler i Sílvia Ricart.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Qui ets tu?

A l'assignatura de COED, la Rosa Soler ens ha ensenyat a través d'exemples, diverses maneres de descriure una persona.

Penso que quan ens demanen que hem de descriure una persona sempre ho fem de la mateixa manera, és a dir, fent una petita descripció dient el que li agrada més i menys, com és ella i el seu físic. Avui hem pogut veure uns quants exemples i la veritat és que eren molt originals i divertits.

Alguns exemples són:

Cançons

El gripau blau - Ara va de bo

Jenifer - Els catarres



Poesia

Si parlo dels teus ulls - Miquel, Martí i Pol

Novel·la

Els homes que no estimaven a les dones - Stieg Larsson

Assaig

Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara

Conte

Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix

Vídeo

Spot Estrella Damm Formentera 2009 (Summercat)


La pròxima classe, haurem de fer una descripció d'una persona, i ho podem fer com volguem, creatiu i original. En aquesta descripció que haurem de fer per la setmana que bé, haurem d'intetar fer una descripció d'aquella persona que coneixes en solament un mes i descriure el que has pogut veure en tan poc temps.

Jugant com nens petits.

Durant la setmana anterior i aquesta, hem pogut experimentar com de bé s'ho passen els nens i nenes a les aules jugant amb els colors i el fang. Les dues activitats han sigut realitzades a l'aula de Plàstica amb la professora Roser Rahola. 

El dia que vem fer servir els gots amb colors diferents, vem poder veure la saturació, la barreja dels colors primaris i mil coses més en relació amb els colors. 

I el dia que vem jugar amb el fang, tota la classe ens ho vem passar d'allò més bé! Jugàvem, reiem, ens pintavem els uns amb els altres, feiem aquelles coses que fan els nens i nenes d'infantil, però alhora apreniem les textures dels diferents tipus de fang. Després amb un tros de fang que ens va donar la Roser, vem fer una obra plàstica amb animals, troncs i plantes, i després haviem d'explicar a la classe quina era l'història d'allò que haviem fet. 

Aquí us puc mostrar els diferents gots de colors i el bol de fang de diferents textures: 

 

dilluns, 21 d’octubre del 2013

La descripció i interpretació d'una imatge.

Avui a l'assignatura de seminari, he presentat la meva imatge i he hagut de fer una descripció i interpretació d'aquesta.

Abans d'escollir la elegida, vaig agafar quatre fotografies que m'interessaven i després em vaig decantar per la que avui he presentat, que és La nena Afgana, Sharbat Gula.

Les tres imatges que per mi són molt interessants són les seguents:








Vaig escollir aquestes tres fotografies perque hem mostren sentiments molt semblants com l'estima, la felicitat i l'amor.

Finalment, vaig decidir interpretar davant dels meus companys de seminari La nena Afgana ja que hi podia extreure més informació i em semblava de més interès.

El primer que he fet avui és mostrar aquestes dues imatges, que és la mateixa nena de petita i de gran i després he explicat el que us posaré a continuació, espero que us sigui d'interès.

          


En aquesta fotografia, es pot veure que aquesta nena afgana, la Sharbat Gula no ho està passant be. Darrere d’aquests ulls verds, impactants, amb la seva pell morena, es mostra tristesa, por, inseguretat i una vida terrible.

Els ulls verds en contrast amb la pell morena criden l’atenció, així com la profunditat de la mirada que no passa desapercebuda. El color del mocador del cap, vermell, dona lluminositat i força a la fotografia. És curiós que s’entreveu una vida fosca, però la fotografia és molt colorida. La nena sembla amb més maduresa que la que hauria de tenir, potser per la vida que ha hagut de passar, i això es veu en el seu rictus i en la seva mirada.

Les emocions que em venen al observar la imatge són de tristesa i de dubte pel que fa al futur d’aquesta noia. Penso si encara serà viva i si li ha tocat viure una vida molt diferent de la meva.
Penso que la intenció de la imatge és precisament provocar aquest sentiment de tristesa, ja que la maduresa i pena que transmeten els seus ulls, mirant directament als culpables de la seva situació, desafien a qui hauríem de fer alguna cosa perquè no hi haguessin noies que passessin pel que passa la Sharbat. Em fa pensar, que podria fer jo per ajudar-la.

Sharbat Gula és una dona afgana de l'ètnia pashtun que es va veure obligada a fugir de l'Afganistan cap el Pakistan a un camp de refugiats on va ser fotografiada per Steve McCurry de la National Geographic. La imatge es va fer famosa quan va ser publicada a la portada de la revista el juny de 1985.
Sharbat va ser fotografiada quan tenia 12 anys pel fotògraf Steve McCurry, el juny de 1984. Va ser al campament de refugiats Nasir Bagh de Pakistan durant la Guerra de l'Afganistan (1978-1992). La seva foto va ser publicada a la portada de National Geographic el juny de 1985 i, a causa del seu expressiu rostre d'ulls verds, la portada es va convertir en una de les més famoses de la revista.

L'abril de 2002 Sharbat Gula va ser de nou fotografiada però aquesta vegada la imatge canviava, els seus ulls no tenien aquella brillantor tan especial i el seu cabell negre no s'apreciava a través del burka, una vida captada en dues instantànies.

El mateix home que la va fotografiar, Steve McCurry, la va trobar de manera poc comuna, ja que no tornava a veure's amb gairebé cap persona fotografiada, després de disset anys. El fotògraf va realitzar nombrosos viatges a la zona fins que, el gener de 2002, va trobar la nena convertida en una dona de trenta anys i va poder saber el seu nom. Sharbat Gula viu en un llogarret remot de l'Afganistan, és una dona tradicional pashtún, casada i mare de tres filles més una quarta que va morir quan era petita. El seu marit, amb qui es va casar als tretze anys, poc després de la seva famosa fotografia, es diu Rahmat Gul i les seves tres filles Robina, Zahida i Alia. Sharbat va tornar a l'Afganistan el 1992. Ningú no l'havia tornat a fotografiar fins que es va retrobar amb McCurry i no sabia que la seva cara s'havia fet famosa.

La societat que publica la revista va crear en el seu honor una organització caritativa anomenada Afghan Girls Fund, que ajudava al desenvolupament i creació d'oportunitats
educatives per a les nenes i dones afganeses. El 2008, aquest projecte va créixer per ajudar també nens i va passar a dir-se Afghan Children's Fund.

Dades i noms extret de wikipedia.






dissabte, 19 d’octubre del 2013

El bloc dels nens i nenes de la cuca fera

Avui en dia, hi ha un munt de blocs a internet i cadascun és d'un tema diferent. A l'assignatura de GTIC, en Jordi Simón, ens ha proposat analitzar un bloc d'educació infantil. 

He escollit "El bloc dels nens i nenes de la cuca fera", un bloc en que les mestres van penjant fotografies i videos dels nens i texts en el que expliquen que s'ha fet aquell dia. Els nens i nenes també aporten comentaris i entre tots escolleixen les imatges que volen posar en el bloc i el seu respectiu text. 

Considero que fer un bloc en una escola és molt interessant ja que tan els alumnes com els pares poden veure el que s'ha fet a classe o en una activitat (com excursió) i és una manera d'ensenyar als pares el que ha fet el seu fill/a i fer-los participar. 

Té una doble funció, ja que serveix tan per donar i rebre informació, com per anar introduïnt als nens en les noves tecnologies com a mitjà de comunicació, fent que s'acostumin a aportar informació mitjançant les noves tecnologies. 

Tanmateix, el fet de que els mestres presentin la feina que fan amb els nens pot portar que altres professionals també puguin agafar idees i desprès aplicar-les a les seves aules. Compartir informació sempre ens fa créixer com a professionals. 

Aquí us deixo la web del blog, espero que us agradi. 

                                          http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/