dijous, 7 de novembre del 2013

Què és un wiki?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha explicat que eren els Wikis i en petits grups n'hem fet un. L'objectiu d'avui ha sigut treballar amb els Wikis, comprendre el seu potencial educatiu com a eina col·laborativa, saber-ne la utilitat en el camp de l’educació i saber diferenciar correctament un bloc d’un wiki.

Tal i com diu la Viquipèdia:

Un wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

El nostre grup format per la Carla Oliva, la Sandra Pujol i jo hem creat un wiki que tracta sobre una illa grega, Santorini. Hem explicat una mica la seva història, quines són les excursions més importants que els turistes fan quan van allà i quines són les platges més importants i més boniques d'aquesta illa. 

Us deixo aquí la web, espero que us agradi i que us sigui d'interès.

unviatgeasantorini.wikispaces.com

M'ha agradat molt posar en pràctica aquest wiki per saber com s'utilitza i per utilitzar-ho més endavant per com una eina més per formar.

Espero que us agradi i us sigui del vostre interès.

Què és el Google Sites?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi Simón ens ha explicat i treballat el Google Sites.

Tal i com diu Wikipèdia:

Google Sites és una aplicació online gratuïta oferida per l'empresa estadounidense Google. Aquesta aplicació permet crear un lloc web o una intranet i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup reduït de col·laboradors o amb tota la seva organització, o amb tothom. També hi pots incloure gadgets.

Amb el Google Sites, els usuaris poden reunir en un lloc i de una forma ràpida informació variada, inclòs vídeos, calendaris,presentacions, arxius adjunts i text.

Les característiques principals del Google Sites són:

· Fàcil creació de plantilles.
· Requereix codificació HTML.
· Plantilles de diseny disponibles.
· Fàcil manejament d'arxius i d'arxius adjunts.
· Fàcil creació del contingut multimèdia (vídeos, documents, fulls de càlcul i presentacions de Google Docs, fotos de Picasa, etc)
· Designació de lectors i col·laboradors.
· Búsqueda amb la tecnologia Google en el contingut de Google Sites.
· Creació de intranets, pàgines de treballadors, projectes, etc.

Personalment, penso que és una eina molt interessant per presentar documents ja que es fàcil de manejar i molt útil per fer qualsevol exposició.

La Mosqueta

Ahir, a l'assignatura d'Educació Física, el nostre grup, l'Adrià Soriano, la Mónica Tamayo i jo, vam representar amb moviments la cançó de La Mosqueta.

Vam començar dient que es posessin amb una rotllana, fessin tres passos de gegant cap endavant i després un de formiga cap enrrere. Seguidament que fessin silenci i que poc a poc els aniriem ensenyant els passos de la cançó a trossets. 

Tota la classe com ja es sabia la cançó l'haurien d'anar cantant mentres que nosaltres la ballaríem. Quan acabessim de ballar-la ho haurien de fer ells. 

Va ser una experiència bona, i sempre està bé practicar amb adults ja que en un futur ho haurem de fer amb infants.

Aquí us deixo la cançó:





Un conte a Educació Física

Ahir, a l'assignatura d'Educació Física, la Dolors ens va explicar un conte. Nosaltres erem índis, tots portavem una cinta al cap i un pal de hockey que feia de cavall. A mida que anavem pel camí anavem trobant animals com porcs, ovelles, micos i vaques.

Vam passar per una cova, vam haver de travessar un riu sense tocar a l'aigua, i mira que se'ns va fer força dificil ja que haviem de anar molt ràpid perque la marea pujava i els troncs cada vegada suraven més.

Finalment, l'objectiu dels índis era trobar els cèrvols, i tenien molt clar, que els trobarien. Vam anar a les nostres cabanyes i vam cantar tots plegats que amb molta sort els acabariem trobant.

Penso que explicant un conte de manera tan divertida, els nens se l'aprenen més rapidament i alhora el disfruten. Aquí us mostro una fotografia de quan estavem intentant passar el riu sense tocar l'aigua:





dimecres, 6 de novembre del 2013

Quin ha sigut el nostre soroll?

Aquest dilluns, a l'assignatura de Plàstica, hem creat mitjançant un soroll, un dibuix fet amb pintura. El nostre grup format per la Carla Oliva, l'Adrià Soriano i jo, vam decidir fer el soroll d'una brossa, el soroll del plàstic quan el mous junt amb el metall d'aquesta.

A partir d'aquest soroll, nosaltres, individualment, hem creat un dibuix amb diferents colors de pintura fent-ho amb pinzells i esponges. 

Aquí us mostraré com vam començar el nostre treball, amb tres làmines amb blanc, sense tenir les idees clares, escoltant més d'una vegada el so del plàstic de la brossa i pensant la sensació que volíem transmetre als demés.






Experimentant amb pintura

Dilluns passat, a l'assignatura de Plàstica, la Roser ens va proposar fer dibuixos lliures amb diferents colors de pintura. Podiem pintar amb pinzells, esponges, ceres i alhora disfrutar com si fóssim nens petits. 

Quan vem acabar els nostres dibuixos, vem penjar-los en el mural de classe. És una activitat en la que has de tenir molta creativitat, i en aquest exercisi l'objectiu que hi havia era que la pròxima classe, hauriem de representar amb pintura un soroll. 

Aquests són alguns dels molts dibuixos que vem fer, espero que us agradi.




dilluns, 4 de novembre del 2013

Documentar, una mirada nova.

El primer llibre que ens van fer llegir a seminari va ser el de "Documentar, una mirada nova". Aquest llibre és de l'associació de mestres Rosa Sensat. 

Documentar és una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dóna valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia. En part, és recollir allò que passa en un grup d’infants. 

Documentar com aprenen els infants és una de les qüestions fonamentals d’una escola activa, d’una escola que valora, respecta i confia en l’infant del qual desconeixem els límits del seu potencial. 

El llibre consta de 30 històries, amb un títol, unes imatges i uns comentaris dels mestres en relació a les imatges. Són escenes senzilles, però que a partir d’elles es poden deduir conclusions molt interessants i útils pels mestres. 

Cal analitzar bé cadascuna de les històries i prendre consciència del que hi han vist les mestres observadores, perquè és molt interessant i educatiu.







La conferència de la Llei Wert

Dimarts 29, a l'hora de Seminari, va haver-hi una conferència que tractaria sobre La Llei Wert dirigida pel Sr. Blai Gasol, un inspector jubilat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Primer, va començar parlant de la llei Moyano del 1857, la qual fa referència a que tots els infants d'entre 6 i 9 anys tenen l'obligació d'assistir a l'escola.

Al 1980 va aparèixer la LOECE, és la unió de centre democràtic que estructura els centres docents i regula els deures de la comunitat educativa.

La LOGSE (1990) va ser una de les més importants: va haver la separació d'educació infantil(0-3, 3-6 anys), educació primària 6-12 anys), ESO (12 a 16 anys)i batxillerat (16 a 18 anys) i intenta fer una escola inclusiva.

Després van aparèixer la LOCE al 2002, la LOE (llei orgànica d’educació) al 2006, la LEC al 2009, i per últim la LOMCE (Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa).

En Sr. Blai Gasol va explicar molt bé els tipus de lleis que hi havia i després de parlar una hora i mitja aproximadament, els espectadors podien fer qualsevol pregunta al respecte per si havia quedat algun dubte 

Va ser una conferència molt interessant, ja que tractava un tema dins de l'àmbit en el que jo estic estudiant.



Tireu Confits!

Avui, després d'un mes, hem acabat el llibre de "Tireu Confits!" a l'assignatura de Música. És un llibre molt interessant ja que hi apareixen cançons, jocs de falda i moxaines amb la seva partitura i amb propostes per a fer música amb infants de 0 a 3 anys. 

Aquest llibre és divideix en 6 Blocs. La professora d'aquesta assignatura, la Lluïsa, cada dijous ens posava un bloc per el pròxim dilluns, i nosaltres, en petits grups de tres o individualment, havíem de portar el material adient tal i com posava en el llibre i preparar-nos una petita presentació per fer-ho davant dels companys.

M'ha semblat un llibre molt interessant i del qual es pot aprendre molt. El recomano per tots aquells i aquelles que estan estudiant o simplement ja estan dins de l'àmbit de l'educació que és molt interessant i us pot agradar molt.







Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

Un dels llibres que ens hem llegit aquest semestre a l'assignatura de GTIC ha estat "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents."

Aquest llibre tracta sobre blogs i edublogs, els quals fa aproximadament quatre anys, uns quants professors van començar a introduir-los en l’àmbit escolar. L’evolució d’aquest fenomen ha estat espectacular i cada vegada són més els serveis i recursos disponibles.

Partint de la seva contextualització (tal i com diu aquest llibre) en la web 2.0 el blog es descriu com a sistema de gestió de continguts amb una dimensió social i comunicativa molt important. El blog és, en primer lloc, un mitjà de comunicació que pot contribuir a enriquir les interaccions entre els alumnes i entre aquests i el professor per afavorir aprenentatges actius. A més, el blog permet establir comunicació amb persones i grups situats més enllà del centre educatiu.

També parla de la blogosfera que segons diu aquest llibre, és un terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. La blogosfera és el marc en el qual s'escenifica el canvi més gran d'Internet i que ha passat a anomenar-se web 2.0.

Aquest dossier té com a finalitat considerar els seus usos i possibilitats educatives dels blogs. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la plataforma en la qual s’allotja el blog. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per una col·lecció d’experiències reals de professors i professores que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica. 

Per fomentar-ne l’ús i animar el lector a introduir-se en la “blogosfera educativa” es recullen recursos, manuals i enllaços d’interès que el guiaran en aquest apassionant viatge.




Personalment, considero que és molt bon llibre per aprendre nous conceptes de teconologia tot i que de vegades és fa molt feixuc ja que són molts conceptes i definicions alguns cops força complicats. Jo recomano aquest llibre a totes aquelles persones que els hi agrada la tecnologia, la informàtica en particular i que volen aprendre nous conceptes d'aquesta.

Espero que us sigui del vostre interès i que el disfruteu!