Què són els canals RSS?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha ensenyat el que són els canals RSS o Really Simple Syndication. 

Segons diu la Viquipèdia, el canal RSS és una família de formats de canals web que s'utilitzen per a publicar continguts actualitzats sovint com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. 

El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el fet de poder adjuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai. 

Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats. 

La icona RSS és aquest:

                                    

Actualment el canal RSS s'hi posa molt i sobretot als blocs, pàgines web, etc. Considero que és molt àgil i fàcil d'utilitzar.

La cultura i el programari lliure, el programari privatiu i les Creative Commons

La cultura lliure és un moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els que estableix la legislació actual.

Tal i com diu Viquipèdia, el programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

En canvi, el programari privatiu és el programari que ens limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-li modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.

Segons la pàgina de Creative Commons, aquest és una organització sense ànims de lucre que permet als seus autors i creadors compartir voluntàriament les seves obres per als usos que aquests desitgin a partir de llicències.

Les llicències es creen a partir de quatre condicions:

1.   Reconeixement (Attribution) : en qualsevol explotació de l'obra caldrà reconèixer l'auditoria.

2.  No comercial (non comercial) : No es pot usar per al comerç.

3.  Sense obres derivades (no derivate works) : no es poden realitzar obres derivades de l'original.

4.  Compartir igual (share alike) : es poden crear obres derivades d'una obra original sempre i quan es mantingui la llicència de l'original per a les derivades.

A partir d'aquestes quatre condicions existeixen sis llicències diferents:

1.  Reconeixement (cc-by) : No hi ha cap restricció. L'obra es pot usar per al que es vulgui.

2.   Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc) : L'obra no pot ser utilitzada comercialment.

3.    Reconeixement - No Comercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No podem fer un ús comercial de l'obra original ni de les derivades d'aquesta que s'han de distribuir amb la mateixa llicència que l'obra original.

4.    Reconeixement - No Comercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd) : No es pot fer un ús comercial de l'obra original ni crear-ne de derivades.

5.   Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Permet l'ús comercial de l'obra i de les seves derivades. Les obres derivades s'han de distribuir amb la mateixa llicència que regula l'obra original.

6.   Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd) : Es pot utilitzar l'obra comercialment però no se'n poden crear de derivades.

http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

                       

Penso que és interessant tenir aquestes llicències ja que totes les pàgines han de tenir drets d'autors i tu pots decidir quin tipus de llicència escolleixes.

Webgrafia:

El programari privatiu està extret de la pàgina http://www.slideshare.net/evarodri/programari-privatiu-i-lliure

Què és Scoop.it?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha ensenyat que es Scoop.it i com es fa servir.

Scoop.it és una eina que permet visualitzar informació d'interès a partir de la creació de tòpics i poder-los compartir amb els teus amics.

Un tòpic és la recopilació d'aquells temes que previament em marcat com a temes del nostre interès. Per cada tema que hem seleccionat tenim un tòpic, i així podem tenir tants com nosaltres vulguem. Un cop has creat un tòpic s'han d'afegir paraules clau, és a dir, paraules a partir de les quals vols buscar informació que apareixerà al teu Scoop.it.

Aquí us mostro un vídeo de com es crea un Scoop.it i els passos que has de seguir.

                             

Personalment considero que és un bon programa per trobar molta informació del tema que tu hagis escollit. Si esteu interessats en registrar-vos i començar a publicar les notícies que més us agraden cliqueu aquí. 

El Concert "Com Sona".

Ahir divendres, a les 12:30 del matí, vam tenir un concert anomenat "Com sona" d'uns ex-alumnes de la Facultat Blanquerna. Aquests nois van fer Educació Infantil i després es van especialitzar amb Música.

Els quatre nois eren els que tocaven els instruments i la noia era la que cantava i la que agafava els objectes. Els nois van tocar la guitarra, el violoncel, la flauta travessera, la harmònica, etc. I la noia va treure molts objectes com els titelles, el sol, el gegant, la tortuga, les pedres, etc. 

Aquest concert està fet per nens petits, però com tots nosaltres estem preparant-nos per ser un futurs mestres, ens el van fer a nosaltres per veure una mica com hauriem de actuar en aquestes situacions. 

Va ser un concert molt divertit, ens van fer participar molt, cantant, agafant-nos i fer el tren, sortir en mig de l'aula i que del paraigües de la noia caiguessin flors, etc. 

Recoman-ho a totes les escoles que aquests nois us visitin perque va ser un concert amb el que tornaria a repetir. 

Aquí us deixo una fotografía del moment en que estavem cantant la cançó de la Pedreta.

La conferència de les Pissares Digitals (PDI)

Avui a les 18:00 de la tarde, hem tingut una conferència de les Pissarres Digitals (PDI) amb la Marta Palet i en Jordi Bigas, uns mestres d'EI i d'EP, especialistes de Música, de l'escola Mare de Déu de la Mercé. 

Els nens d'aquesta escola d'Educació Infantil, fa un any que van començar a utilitzar els Ipads. L'Ipad és un complement en la formació, ja que amb ell pots aprendre moltes coses d'una forma lúdica.

Fa un temps a Internet no hi havia cap web educativa per a nens petits en català, aleshores els/les mestres van crear la web: educaplay.com, una eina gratuïta i en català que la fan servir els mestres per crear materials. Aquesta és molt útil i molt dinàmica. 

Els mestres ens van ensenyar diferents jocs amb les pissarres digitals i amb els Ipads, que aplicaven en les classes a nens d'Educació Infantil i Primària. 

Em va agradar molt aquesta conferència ja que vaig aprendre coses noves i va ser molt interessant per aquells que estavem allà. 

Aquí us mostro una fotografia de la conferència.

La baldufa.

Ahir i avui, dimecres i dijous, he anat amb el meu padrí de tercer de carrera a l'escola on ell està fent pràctiques. És una escola bressol, petita, de poble, anomenada La Baldufa, situada a Vilanova del Camí, molt aprop d'Igualada.

He estat amb nens de 0 a 2 anys, hi he pogut veure una gran diferència dels nens més petits als nens més grans. M'ha agradat molt estar amb ells, he pogut disfrutar i jugar amb ells. Les mestres m'han tractat molt bé i això ha sigut un punt a favor a l'hora de treballar amb elles. 

Ahir, vaig tractar amb nens de 0 a 1 anys, els dracs i els rinoceronts. Nens que n'hi

tan sols caminen, a nens que ja saben parlar una miqueta i que caminen perfectament. Vam estar llegint contes, jugant a jocs lliures, estar al pati una bona estona i per la tarde fer jocs variats que no és fessin gaire pesats i amb un aprenentatge al darrere.

Avui, he estat amb nens de 2 anys, les bruixes i els mags. Aquests ja saben parlar quasi tot, és poden fer activitats molt dinàmiques i una de les activitats que hem fet aquesta tarde es anar-nos d'excursió. Ens hem anat al parc, allà han pogut jugar, tirar-se pel tubogant, i disfrutar de l'aire lliure. 

Aquesta experiència m'ha semblat molt gratificant, és un principi de la meva carrera com a mestra i m'ha agradat molt. Els nens m'han acollit com una més, i m'ha agradat molt compartir aquests dos dies amb aquests nens i mestres.

Les aules:

El Mnac.

Avui, dimarts, a les 13:00 del migdia, el Grup B hem quedat davant la porta del Mnac, a Plaça Espanya, perquè entravem amb una guia a que ens expliques el Museu. 

Aquesta ruta guiada normalment es fa per a nens petits, i la guia ens ho ha fet com si nosaltres fossim nens de 4,5,6 i 7 anys. 

M'ha semblat molt interessant ja que ens ha explicat la història d'un escultor anomenat Juli Gonzalez, hem fet un petit joc amb fang, hem ballat i ens ha mostrat alguna activitat que ella fa per els nens petits. 

Recoman-ho a tots els mestres que és una activitat molt divertida i dinàmica i que els nens i nenes poden aprendre molt i a l'hora gaudir de l'activitat i després d'aquesta, es poden fer moltes activitats a les aules.  

                                            

La conferència d'en Jaume Cela.

Avui, a les 8:30 del matí, hem tingut una conferència feta per en Jaume Cela anomenada "Els quatre reptes de l'escola d'avui". 

En Jaume Cela va nèixer a Sarrià. El cinema i la literatura eren les seves passions fins que es va donar compte que volia ser mestre. Un dels llibres que ha escrit ha sigut "Va de mestres". 

-Els mestres som els gestor de la incertesa. Vivim una societat molt accelarada. Mai hem tingut tanta pressió de proclames de que l'escola ha de ser molt important- ha dit ell. 

Què és l'escola? 

Són institucions d'ajuda d'instal·lar-se en el món. A l'escola els nens i nenes hi van a aprendre unes coses que la societat creu que són importants. L'escola té currículum. 

Els quatre reptes són: 

1. Deixar que les criatures siguin criatures. Permetre que els nens siguin nens. 

2. Un currículum que sigui rellevant. 

3. La Recerca de centres el més representatiu possible. 

4. Donar sentit a allò que fem. 

Ha sigut una conferència molt interessant i espero que tots aquells que hagin tingut el plaer de poder assistir-hi l'hagin gaudit.

Una excursió per la muntanya.

Aquesta setmana, és una setmana diferent, fora de la facultat, anomenada La Setmana de Reflexió, on cada dia farem activitats diferents, fora de les aules, fora d'aquella rutina que tenim dia rere dia.

Avui , dilluns, hem fet un recorregut per la muntanya fins arribar a Sant Cugat. Anavem amb petits grups de 7 o 8 persones. El nostre grup estava format per la Cristina Martin, la Laura Puertas, la Laura Reyna, la Paula Sardà, la Mònica Segura, la Mónica Tamayo i jo. 

Amb un mapa i un boli hem arribat a Sant Cugat per mig de muntanya i un tros ben llarg de carretera. Tot i que hem passat por, ens hem divertit, conegut molt més i ens hem cansat com mai. 

Aquí us mostraré una fotografia que hem fet en mig del camí.

El decàleg de "Com parlar bé amb públic"

Avui hem entregat el treball de la lectura "Com parlar bé amb públic". La Rosa Soler ens ha dit que ens posessim en grups de tres per treballar. El nostre grup estava format per la Marina Illa, la Clàudia Llopart, la Sandra Pujol i jo, i ens ha dirtque posessim en un full els deu punts més rellevants que un orador hauria de tenir en compte per fer un discurs: 

1. Frases curtes i sintàcticament simples
2. Fer silenci i separar les frases per pauses. 
3. Jugar amb les figures retòriques. 
4. Fer canvis de to de veu (fer èmfasi, recalcar lo important, etc.). 
5. Utilitzar connectors per parlar clar. 
6. Utilitzar l'acudit, l'anècdota personal i l'humor per aproximar-se al públic. 
7. Mirar al públic per interpretar el feedback. 
8. Aprofitar l'efecte de repeticions de paraules o conceptes. 
9. Controlar el nerviosisme
10. Utilitzar el guió per tenir les idees principals i a partir d'aquí improvitzar (sempre amb el discurs preparat). 

Quan tots els grups ja havien escrit i debatit els deu punts més important, cada grup ha agafat un representant, en el nostre cas, la Marina Illa, i entre tota la classe hem estat debatint quins eren els punts més importants d'aquest llibre.

Personalment, m'ha agradat molt aquest llibre perque he après què has de fer i com t'has de comportar davant del públic quan vols fer un bon discurs. M'ha semblat molt interessant ja que és un llibre instructiu, és a dir, que et dona un gran coneixement de com parlar bé en públic amb conceptes concrets i actituds determinades. El recomano a tots aquells que no han tingut l'oportunitat de llegir-se'l ja que és un llibre interessant, dens en alguns moments, però força entenedor i pràctic per aconseguir l'objectiu de parlar bé davant un grup de persones.