Recitació d'un poema

Avui a la classe de COED, la Carla Oliva i jo, hem recitat el poema davant dels nostres companys. Hem escollit "Dona'm la mà" de Joan Salvat Papasseit perque ens sembla molt bonic i a més a més el vam estudiar a 2n de Batxillerat.

El fet de que ho fèssim dues persones, haviem de estudiar-lo bé, anar al mateix ritme i per tant això portava un treball previ abans de recitar-lo davant de tota la classe.

Vam estar mirant vídeos per mirar com ho recitava l'autor del poema, i un dels vídeos que vam mirar va ser un vídeo en el que canten el poema Joan Salvat Papasseit i Vicente Monera:

Tot seguit, vam agafar la lletra i la vam estudiar poc a poc i amb molta paciència:

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                    bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

                    miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l’amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

                    bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Quan vam sortir davant de la classe a recitar-lo, estavem nervioses, pero ens vam posar amb la postura correcte, ens vam intentar relaxar i poc a poc vam començar a recitar-lo.

Personalment, estic orgullosa d'haver-lo fet ja que ens va sortir molt bé i em va agradar aprendre'l perque considero que és un poema molt bonic, per la seva sonoritat i el seu significat, i a més que em pot servir més endavant per recitar-lo algun dia als meus alumnes.

Mapes Conceptuals i Fluxogrames

Avui a la classe de COED, hem fet varies activitats molt interessants. El primer que hem treballat és el Glogster.

Què és un Glogster?

Tal i com diu Vikipèdia:

Els posters sempre han estat una manera de fer que els alumnes s'interessessin per un tema i sintetitzessin informació. Ara hi ha noves eines digitals en què el pòster de cartolina i cola es converteix en el pòster digital interactiu. Una eina web 2.0 per crear pòsters digitals és Glogster. En ells pots barrejar imatges, text, enllaços, múltiples dissenys i gràfics animats, música i vídeo i després compartir-lo amb gent.

En veure el potencial educatiu d'aquesta eina Glogster es va crear Glogster EDU, especial per a educadors. La pàgina està en anglès. En Glogster EDU el docent es crea un compte i partir d'ell pot afegir fins a 200 estudiants en ell. També hi ha una galeria comuna de pòsters d'altres estudiants del món en la pàgina de glogster EDU.

Per a què puc utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat:

• Presentació de projectes d'investigació
• Realització de cartells de divulgació i animació sobre lectures realitzades en qualsevol matèria.
• Anuncis, campanyes publicitàries.
• Guies turístiques.Biografies.
• Reportatges.

http://techmeetsed.com/2011/05/28/glogster-in-the-classroom/

Un altre concepte  que hem treballat també ha estat el Padlet, és un suro virtual  on es poden penjar fotografies, vídeos, treballs, etc. Si estàs interessat/a en crear-te'n un clica aquí

Un altre concepte que m'ha semblat molt interessant ha estat el Wordle. Aquesta és una aplicació gratüita en la que els usuaris poden crear el seu núvol de paraules i poden estar en diferents colors i formes.

http://4a4b.wikispaces.com/0+Create+wordle+wordcloud

Finalment, un dels exercicis que hem fet a classe a sigut un mapa conceptual sobre un text que ens a mostrar el Jordi que es deia "El dinar de Nadal". Un mapa conceptual (tal i com diu vikipèdia) és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes.

Aquí us mostro el meu mapa conceptual fet amb el programa CMapTools:

Els fluxogrames

Són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

• Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.
• Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar la presa de decisions, la resolució de problemes, etc.

Aquí us mostro un exemple d'un fluxograma:

Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com

Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.

Personalment penso que avui he après molt en aquesta assignatura i que em pot servir de cara a un futur ja que ha estat una informació molt pràctica.

Webgrafia:

Fotografia i text dels fluxogrames: http://gestioinformacio.blogspot.com.es/2009/11/eines-de-suport-al-pensament-els_04.html

Va de mestres.

Avui, a l'assignatura de seminari, hem hagut de presentar el treball del llibre "Va de mestres". Ha sigut un llibre molt interessant, ja que els autors són dos mestres que expressen les seves opinions i convencen molt als lectors. Un dels punts de treball que ens havia fet fer la Roser era escriure quines quinze capacitats a de tindre un bon mestre, i jo he escrit les seguents:

·  Ha de tenir vocació.

· Un bon mestre és aquell a qui se li permet dur a terme allò que pensa que els seus estudiants necessiten, això no vol dir defensar un estil educatiu suau i permissiu sinó saber connectar amb la poderosa càrrega emocional que hi ha entre ell i l’alumne.

·El mestre ha de conèixer els seus alumnes, les seves necessitats, saber tractar-los de la manera més adequada per fer-los feliços i madurs i sobretot ha de creure en les possibilitats de l’aprenentatge del nen.

· Crear una atmosfera de respecte mutu i de cohesió a la classe. Ha de ser pacient.

· Ha d’afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la motivació i mantenir la curiositat.

· Ha d’explicar les coses amb claredat. Tenir una bona comunicació tan oral i escrita.

· El mestre ha de saber estar a l’aula i motivar als seus alumnes per aprendre amb diferents metodologies i amb un aprenentatge actiu on els alumnes puguin ser protagonistes del seu propi aprenentatge.

· El mestre és una guia, un punt de referència per els seus nens i nenes, ha de promoure el compromís actiu de l’alumne. Si els alumnes no estan involucrats en el seu aprenentatge, no aprenen.

· Un bon mestre ha de tenir la capacitat de tractar amb les famílies dels alumnes ja que són una part important de l’educació d’ells i per tant, han de ser les dues parts les que es posen d’acord si hi ha algun problema o si hi ha algun aspecte positiu, ja que l’alumne ha de notar una cohesió entre ells.

· Ha de ser observador i bon improvisador.

· No resol tots els problemes, sinó que els fa front.

· Ha de ser conscient del que ensenya i del perquè ho fa i també ha de ser reflexiu i crític.

· Ha de proposar les activitats més adequades i eficaces.

· Ha de formar persones, no tants continguts, i ha de ser capaç d’adaptar-se a la diversitat cultura.

· El bon mestre ha de fomentar el joc i les relacions socials.

 Animo que aquells que encara no se l'han llegit i són mestres o que els hi sembli un llibre interessant, que el llegeixin perque s'aprèn molt de dos grans especialistes!

Jo mateixa feta amb fang.

L'altre dia, la Roser Rahola ens va dir que haviem de portar per avui tres fotografies nostres amb diferents prespectives: una de perfil, l'altre d'esquena i l'altre de front.

Avui, ens hem fet amb fang. No ha sigut gens fàcil ja que has de tenir molt en compte les mides de totes les parts del cos perque no totes són iguals i després has d'anar donant forma a la teva figura.

La meva postura era asseguda al terra amb els dos braços apollats endarrere i després una cama doblegada i l'altre estirada.

Aquí us mostro una imatge de la meva fotografia i la figureta de fang, que tot i que encara no estigui acabada, ja li vaig donant forma. Espero que us agradi.

Toquem diferents instrumets.

Avui, a l'assignatura de música amb la M.Lluïsa Abraham, quan hem arribat a la classe, estava ple de bancs amb molts instruments com el xilòfon, el metal·lòfon, els pals, les xinxines, panderetes, etc. Ens ha explicat les caracteristiques de cadascun i després ens ha deixat tocar-los.

Primer els hem tocat lliurement i després els anavem tocant segons ens anava dient ella. M'ha semblat un exercisi molt divertit i dinàmic ja que cadascu ha pogut experimentar els diferents sons que fan els diferents instruments.

Ens ha fet aquest exercisi, perque per dilluns que ve hem de presentar un conte amb temàtica o sense o bé un racó, i ens és d'utilitat saber quins instruments hi ha a l'aula, i quins sons fan cadascun perque alhora de fer el conte tinguem presents els instruments que podem utilitzar.

Aquí us mostro una imatge d'alguns companys i companyes que estaven provant i experimentant els diferents instruments:

Exposició de l'Escola La Baldufa.

Avui, a la hora de seminari amb la Roser Rahola, una de les coses que hem fet ha sigut presentar la nostra escola als companys. Ho he presentat mitjançant un power point i he en aquest he posat fotografies de les aules i d'on les mestres canvieven als nens.

També he explicat una mica el funcionament de l'escola i finalment he posat les meves conclusions i què havia après d'aquells dos dies de pràctiques i d'aquesta nova experiència.

Aquí us deixo el power point, espero que us agradi.

L'embarbussament

Avui a la classe de COED, la Rosa Soler ens ha dit quan hauriem de recitar el poema que vam elegir la Carla Oliva i jo. Escoltarem, de tots els companys, vint poemes per dia i ho recitarem el divendres 29 de Novembre i el 13 de Desembre. Estic força nerviosa, però espero i desitjo que em surti bé.

Ens ha tornat a recordar el embarbussament que vam fer divendres passat, i és el seguent:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Personalment, considero que aprendre's un embarbussament o un poema al principi pots pensar que és una tonteria, però quan t'ho saps i l'has hagut de treballar molt per poder-te'l memoritzar i que et surti fluït, és molt agraït i realment et sents molt orgullos/a del teu treball. Penso que és molt gratificant quan aconsegueixes allò que et proposes.

Aquest embarbussament és molt conegut, és a dir, que si encara no us el sabeu, us animo a que us el memoritzeu!

La Wikipèdia

A la classe de GTIC, en Jordi ens ha fet respondre un qüestionari que tractava sobre la Wikipèdia.

Aquí us deixo les preguntes i respostes sobre aquest:

1. Són iguals els articles sobre un mateix tema en idiomes diferents? Això és una avantatge o una desavantatge? 

No, no són iguals  perquè depèn de la llengua en que estigui escrit té mes o menys informació, les imatges també són diferents, en definitiva, les persones que han redactat aquests articles són diferents. Per una banda és una avantatge ja que tens un ventall d’informació sobre un mateix tema escrit per diferents persones i també si coneixes més de dos idiomes pots comparar si els escrits són iguals o diferents. I per l’altre banda, és una desavantatge ja que a vegades es contradiuen els articles sobre el tema i confon al lector i s’amaga alguna informació.

2. Quina relació hi ha entre un wiki i la Wikipèdia? (parts d’un wiki i de la Wikipèdia). 

Un wiki és una eina col·laborativa que pot ser editada des del navegador pels usuaris. Aquests usuaris poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipèdia. La Wikipèdia és una enciclopèdia on-line mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

3. Com estan escrits els articles? Per què els articles s’assemblen tant els uns amb els altres?

Pàgina principal wikipedia------comunitat-------portal del viquipedista-------guia bàsica

Tots els articles tenen una petita introducció i gairebé tots tenen taula de continguts, cites, seccions, bibliografia, referències...

Els articles estan escrits segons el llibre d’estil. Aquest té per objectiu que les coses es facin de manera semblant.

4. Qui escriu els articles de la Wikipedia? 

Tothom pot escriure un article a la Wikipèdia, editar-lo i/o modificar-lo.

5. És veritat el que diu a la Wikipedia? 

No sempre. Les persones que escriuen sobre un tema no sempre són professionals i/o especialistes en allò que escriuen. Un índex de verificació del article és si hi ha cites (enllaços que et porten a una web on et verifica la informació com un diari…)

6. Qui vigila el vandalisme a la Wikipedia! Què són les llistes de seguiment? 

A la Wikipedia, es considera vandalisme els canvis, addicions o esborrats fets amb intenció expressa de danyar el projecte o sense prendre en compte les seves conseqüències negatives (quan hi siguin molt evidents). El vandalisme està controlat per els propis lectors que en cas de ser conscients d’un cas de vandalisme han de revertir l’article o demanar que sigui esborrat.

Cada viquipedista que vol es marca les pàgines per seguir i d’aquesta manera controla els actes vandàlics. Cada vegada que hi hagi algun canvi en una pàgina que tu tens a la teva llista de seguiment la wikipedia t’avisa i l’usuari ha de revisar els articles. Aquesta tasca és voluntària i no remunerada. A més a més el Bots són programes que vigilen i corregeixen automaticament errors o insults…

7. Tothom pot crear i editar articles? Que cal fer?  

Sí, tothom ho pot fer excepte els usuaris bloquejats. Per editar un article o modificar-lo cal clicar modificar i editar el que es vulgui millorar, per últim cal desar els canvis.

8. Com s'edita un article? 

Tal i com s’explica a la pàgina web de la wikipèdia: Només cal que feu clic a l'enllaç "modifica" al capdamunt de la pàgina que vulgueu canviar. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte que cal seguir el Llibre d'estil de la Viquipèdia per a dotar-la d'una major coherència.

9. Diferències entre les enciclopèdies clàssiques i la wikipèdia? 

La wikipèdia és una enciclopèdia online on tothom pot participar modificant i creant articles.

10. Les discussions. Què son? On es fan? 

És una pestanya a partir de la qual pots accedir a les pàgines de discussió. Una pàgina de discussió és un espai destinat als editors per parlar sobre els canvis a fer en la pàgina associada per tal de millorar-la. No es poden utilitzar per exposar el punt de vista personal sobre algun tema. Els principals valors en una pàgina de discussió són comunicació, respecte i positivisme.

11. Els enllaços, les fonts i les cites. 

A la pàgina principal a baix n’hi ha Wikicommons, wikibooks…

12. La Wiquipedia i les altres wikipèdies. Què són els projectes germans? 

Tal i com s’exposa a la pàgina web principal de la Wikipèdia els projectes germans són  tots el wikis gestionats per la Fundació Wikimedia, inclosa la Viquipèdia. (Viquièdia, Viccionari, Viquillibres, Viquitexts, Viquidites, Viquinotícies, Viquiespècies, Viquiversitat, Wikimedia Commons…

13. Què és el llibre d’estil de la Wikipedia?  

Segons la pàgina web principal de la Wikipèdia el llibre d’estil és el document en què es fixen una sèrie de normes o pautes lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions de la Wikipèdia.

14. On és la pàgina sobre com crear una pàgina de la Wikipedia? 

Al portal del viquipedista.

15. Sobre la neutralitat dels coneixement. Els diferents punts de vista. Les enciclopèdies clàssiques. Què en se? 

Tal i com s’exposa al apartat Punt de vista neutral  cal presentar la informació de la manera més objectiva possible, i mirar de descriure de manera equànime tots els punts de vista, segons la seva importància.

16. Què és eduwiki? 

Segons la pàgina web dels creadors d’eduwiki, un eduwiki és un wiki utilitzat a l’aula o en altres entorns d’aprenentatge. és un nou model ol·laboratiu entre alumnes i professors.

17. Quina és la relació entre les llicències Creative Commons i la Wikipedia? 

La informació està disponible sota la llicència de creative commons. Un projecte germà de la Wikipèdia és les Wikimedia Commons.

Altres questions d’interès

Actualitat del coneixement s’ha de parlar sobre aixó.

Si no saps fer alguna cosa visitar Pàgina principal wikipedia------comunitat-------portal del viquipedista i un cop aqui buscar sobre el que et vols documentar o vols saber com fer-ho.

En el llibre d’estil podem trobar les instruccions a seguir per tal de poder posar un títol….

Espero que aquest qüestionari us hagi servit per saber més de la Wikipèdia!

Moltes gràcies pel vostre temps!

L'exposició del Mnac a seminari.

Dimarts, a l'hora de seminari amb la Roser Rahola vaig exposar el meu power point del Mnac, l'excursió que vam fer el dimarts de la Setmana de Pràctica i Reflexió Educatives.

Aquest power point consisteix en fotos de totes les escultures que vam poder veure i que ens va explicar la guia. També vaig posar com a complement, possibles preguntes que els nens podrien fer a la guia o a la inversa. 

Finalment vaig posar el que havia après en aquell museu, i la veritat es que em va agradar molt i la vaig trobar molt interessant.

Aquí us deixo el power point, espero que us agradi.

El Mnac from aransoler

Els diferents tipus de Power Point

A l'assignatura de GTIC, en Jordi Simón ens ha explicat els diferents tipus de Power Point. 

Les presentacions estan formades per diapositives i compostes per objectes, transicions i accions. Els primers són aquells textos i imatges que incorporem dins de les diapositives. Les diapositives són l'eix central dels programes de creació de presentacions on hi col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc. Les transicions són els efectes visuals o les audicions que afegim a les diapositives, i per últim, les accions són els efectes que volem posar a un text o imatge, és a dir, perquè aparegui abans o després. 

Els Power Points que ens ensenyen a l'escola són els tradicionals. També hi ha un altre tipus de presentació, anomenada d'ús creatiu i multimedial. 

Per obtenir més informació dels diferents tipus de Power Point us mostro un apartat del blog del meu professor, en Jordi, que és molt interessant i tracta sobre els tipus de Power Point. Espero que us serveixi de profit. 

Webgrafia:

M'ha ajudat a complentar tot el text l'apartat del blog "Welcome to Power Point" d'en Jordi Simón: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/les-presentacions-leducacio.html

http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf

Què són els canals RSS?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha ensenyat el que són els canals RSS o Really Simple Syndication. 

Segons diu la Viquipèdia, el canal RSS és una família de formats de canals web que s'utilitzen per a publicar continguts actualitzats sovint com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. 

El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el fet de poder adjuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai. 

Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats. 

La icona RSS és aquest:

                                    

Actualment el canal RSS s'hi posa molt i sobretot als blocs, pàgines web, etc. Considero que és molt àgil i fàcil d'utilitzar.

La cultura i el programari lliure, el programari privatiu i les Creative Commons

La cultura lliure és un moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els que estableix la legislació actual.

Tal i com diu Viquipèdia, el programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

En canvi, el programari privatiu és el programari que ens limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-li modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.

Segons la pàgina de Creative Commons, aquest és una organització sense ànims de lucre que permet als seus autors i creadors compartir voluntàriament les seves obres per als usos que aquests desitgin a partir de llicències.

Les llicències es creen a partir de quatre condicions:

1.   Reconeixement (Attribution) : en qualsevol explotació de l'obra caldrà reconèixer l'auditoria.

2.  No comercial (non comercial) : No es pot usar per al comerç.

3.  Sense obres derivades (no derivate works) : no es poden realitzar obres derivades de l'original.

4.  Compartir igual (share alike) : es poden crear obres derivades d'una obra original sempre i quan es mantingui la llicència de l'original per a les derivades.

A partir d'aquestes quatre condicions existeixen sis llicències diferents:

1.  Reconeixement (cc-by) : No hi ha cap restricció. L'obra es pot usar per al que es vulgui.

2.   Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc) : L'obra no pot ser utilitzada comercialment.

3.    Reconeixement - No Comercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No podem fer un ús comercial de l'obra original ni de les derivades d'aquesta que s'han de distribuir amb la mateixa llicència que l'obra original.

4.    Reconeixement - No Comercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd) : No es pot fer un ús comercial de l'obra original ni crear-ne de derivades.

5.   Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Permet l'ús comercial de l'obra i de les seves derivades. Les obres derivades s'han de distribuir amb la mateixa llicència que regula l'obra original.

6.   Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd) : Es pot utilitzar l'obra comercialment però no se'n poden crear de derivades.

http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

                       

Penso que és interessant tenir aquestes llicències ja que totes les pàgines han de tenir drets d'autors i tu pots decidir quin tipus de llicència escolleixes.

Webgrafia:

El programari privatiu està extret de la pàgina http://www.slideshare.net/evarodri/programari-privatiu-i-lliure

Què és Scoop.it?

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha ensenyat que es Scoop.it i com es fa servir.

Scoop.it és una eina que permet visualitzar informació d'interès a partir de la creació de tòpics i poder-los compartir amb els teus amics.

Un tòpic és la recopilació d'aquells temes que previament em marcat com a temes del nostre interès. Per cada tema que hem seleccionat tenim un tòpic, i així podem tenir tants com nosaltres vulguem. Un cop has creat un tòpic s'han d'afegir paraules clau, és a dir, paraules a partir de les quals vols buscar informació que apareixerà al teu Scoop.it.

Aquí us mostro un vídeo de com es crea un Scoop.it i els passos que has de seguir.

                             

Personalment considero que és un bon programa per trobar molta informació del tema que tu hagis escollit. Si esteu interessats en registrar-vos i començar a publicar les notícies que més us agraden cliqueu aquí. 

El Concert "Com Sona".

Ahir divendres, a les 12:30 del matí, vam tenir un concert anomenat "Com sona" d'uns ex-alumnes de la Facultat Blanquerna. Aquests nois van fer Educació Infantil i després es van especialitzar amb Música.

Els quatre nois eren els que tocaven els instruments i la noia era la que cantava i la que agafava els objectes. Els nois van tocar la guitarra, el violoncel, la flauta travessera, la harmònica, etc. I la noia va treure molts objectes com els titelles, el sol, el gegant, la tortuga, les pedres, etc. 

Aquest concert està fet per nens petits, però com tots nosaltres estem preparant-nos per ser un futurs mestres, ens el van fer a nosaltres per veure una mica com hauriem de actuar en aquestes situacions. 

Va ser un concert molt divertit, ens van fer participar molt, cantant, agafant-nos i fer el tren, sortir en mig de l'aula i que del paraigües de la noia caiguessin flors, etc. 

Recoman-ho a totes les escoles que aquests nois us visitin perque va ser un concert amb el que tornaria a repetir. 

Aquí us deixo una fotografía del moment en que estavem cantant la cançó de la Pedreta.

La conferència de les Pissares Digitals (PDI)

Avui a les 18:00 de la tarde, hem tingut una conferència de les Pissarres Digitals (PDI) amb la Marta Palet i en Jordi Bigas, uns mestres d'EI i d'EP, especialistes de Música, de l'escola Mare de Déu de la Mercé. 

Els nens d'aquesta escola d'Educació Infantil, fa un any que van començar a utilitzar els Ipads. L'Ipad és un complement en la formació, ja que amb ell pots aprendre moltes coses d'una forma lúdica.

Fa un temps a Internet no hi havia cap web educativa per a nens petits en català, aleshores els/les mestres van crear la web: educaplay.com, una eina gratuïta i en català que la fan servir els mestres per crear materials. Aquesta és molt útil i molt dinàmica. 

Els mestres ens van ensenyar diferents jocs amb les pissarres digitals i amb els Ipads, que aplicaven en les classes a nens d'Educació Infantil i Primària. 

Em va agradar molt aquesta conferència ja que vaig aprendre coses noves i va ser molt interessant per aquells que estavem allà. 

Aquí us mostro una fotografia de la conferència.

La baldufa.

Ahir i avui, dimecres i dijous, he anat amb el meu padrí de tercer de carrera a l'escola on ell està fent pràctiques. És una escola bressol, petita, de poble, anomenada La Baldufa, situada a Vilanova del Camí, molt aprop d'Igualada.

He estat amb nens de 0 a 2 anys, hi he pogut veure una gran diferència dels nens més petits als nens més grans. M'ha agradat molt estar amb ells, he pogut disfrutar i jugar amb ells. Les mestres m'han tractat molt bé i això ha sigut un punt a favor a l'hora de treballar amb elles. 

Ahir, vaig tractar amb nens de 0 a 1 anys, els dracs i els rinoceronts. Nens que n'hi

tan sols caminen, a nens que ja saben parlar una miqueta i que caminen perfectament. Vam estar llegint contes, jugant a jocs lliures, estar al pati una bona estona i per la tarde fer jocs variats que no és fessin gaire pesats i amb un aprenentatge al darrere.

Avui, he estat amb nens de 2 anys, les bruixes i els mags. Aquests ja saben parlar quasi tot, és poden fer activitats molt dinàmiques i una de les activitats que hem fet aquesta tarde es anar-nos d'excursió. Ens hem anat al parc, allà han pogut jugar, tirar-se pel tubogant, i disfrutar de l'aire lliure. 

Aquesta experiència m'ha semblat molt gratificant, és un principi de la meva carrera com a mestra i m'ha agradat molt. Els nens m'han acollit com una més, i m'ha agradat molt compartir aquests dos dies amb aquests nens i mestres.

Les aules:

El Mnac.

Avui, dimarts, a les 13:00 del migdia, el Grup B hem quedat davant la porta del Mnac, a Plaça Espanya, perquè entravem amb una guia a que ens expliques el Museu. 

Aquesta ruta guiada normalment es fa per a nens petits, i la guia ens ho ha fet com si nosaltres fossim nens de 4,5,6 i 7 anys. 

M'ha semblat molt interessant ja que ens ha explicat la història d'un escultor anomenat Juli Gonzalez, hem fet un petit joc amb fang, hem ballat i ens ha mostrat alguna activitat que ella fa per els nens petits. 

Recoman-ho a tots els mestres que és una activitat molt divertida i dinàmica i que els nens i nenes poden aprendre molt i a l'hora gaudir de l'activitat i després d'aquesta, es poden fer moltes activitats a les aules.  

                                            

La conferència d'en Jaume Cela.

Avui, a les 8:30 del matí, hem tingut una conferència feta per en Jaume Cela anomenada "Els quatre reptes de l'escola d'avui". 

En Jaume Cela va nèixer a Sarrià. El cinema i la literatura eren les seves passions fins que es va donar compte que volia ser mestre. Un dels llibres que ha escrit ha sigut "Va de mestres". 

-Els mestres som els gestor de la incertesa. Vivim una societat molt accelarada. Mai hem tingut tanta pressió de proclames de que l'escola ha de ser molt important- ha dit ell. 

Què és l'escola? 

Són institucions d'ajuda d'instal·lar-se en el món. A l'escola els nens i nenes hi van a aprendre unes coses que la societat creu que són importants. L'escola té currículum. 

Els quatre reptes són: 

1. Deixar que les criatures siguin criatures. Permetre que els nens siguin nens. 

2. Un currículum que sigui rellevant. 

3. La Recerca de centres el més representatiu possible. 

4. Donar sentit a allò que fem. 

Ha sigut una conferència molt interessant i espero que tots aquells que hagin tingut el plaer de poder assistir-hi l'hagin gaudit.

Una excursió per la muntanya.

Aquesta setmana, és una setmana diferent, fora de la facultat, anomenada La Setmana de Reflexió, on cada dia farem activitats diferents, fora de les aules, fora d'aquella rutina que tenim dia rere dia.

Avui , dilluns, hem fet un recorregut per la muntanya fins arribar a Sant Cugat. Anavem amb petits grups de 7 o 8 persones. El nostre grup estava format per la Cristina Martin, la Laura Puertas, la Laura Reyna, la Paula Sardà, la Mònica Segura, la Mónica Tamayo i jo. 

Amb un mapa i un boli hem arribat a Sant Cugat per mig de muntanya i un tros ben llarg de carretera. Tot i que hem passat por, ens hem divertit, conegut molt més i ens hem cansat com mai. 

Aquí us mostraré una fotografia que hem fet en mig del camí.

El decàleg de "Com parlar bé amb públic"

Avui hem entregat el treball de la lectura "Com parlar bé amb públic". La Rosa Soler ens ha dit que ens posessim en grups de tres per treballar. El nostre grup estava format per la Marina Illa, la Clàudia Llopart, la Sandra Pujol i jo, i ens ha dirtque posessim en un full els deu punts més rellevants que un orador hauria de tenir en compte per fer un discurs: 

1. Frases curtes i sintàcticament simples
2. Fer silenci i separar les frases per pauses. 
3. Jugar amb les figures retòriques. 
4. Fer canvis de to de veu (fer èmfasi, recalcar lo important, etc.). 
5. Utilitzar connectors per parlar clar. 
6. Utilitzar l'acudit, l'anècdota personal i l'humor per aproximar-se al públic. 
7. Mirar al públic per interpretar el feedback. 
8. Aprofitar l'efecte de repeticions de paraules o conceptes. 
9. Controlar el nerviosisme
10. Utilitzar el guió per tenir les idees principals i a partir d'aquí improvitzar (sempre amb el discurs preparat). 

Quan tots els grups ja havien escrit i debatit els deu punts més important, cada grup ha agafat un representant, en el nostre cas, la Marina Illa, i entre tota la classe hem estat debatint quins eren els punts més importants d'aquest llibre.

Personalment, m'ha agradat molt aquest llibre perque he après què has de fer i com t'has de comportar davant del públic quan vols fer un bon discurs. M'ha semblat molt interessant ja que és un llibre instructiu, és a dir, que et dona un gran coneixement de com parlar bé en públic amb conceptes concrets i actituds determinades. El recomano a tots aquells que no han tingut l'oportunitat de llegir-se'l ja que és un llibre interessant, dens en alguns moments, però força entenedor i pràctic per aconseguir l'objectiu de parlar bé davant un grup de persones.